A vegades em pregunto a mi mateixa com és tenir un fill com el meu. Us ho diré amb sinceritat: a vegades fantàstic (no m'avorreixo mai) i a vegades una mica malson (perquè no m'avorreixo mai).
Ara té 10 anys i, realment, és un amor de nen però té TDAH i això fa que xerri pels colzes, no et deixi ni parlar per telèfon i, pobre, segons els seus amics, sigui "un plasta".
Això sí, no deixa indiferent a ningú. És ràpid com un llampec i llest com només un nen amb aquest trastorn sap ser-ho.
L'altre dia el trobo pensatiu i molt quiet (cosa rara, la veritat) i li pregunto què li passa a la qual cosa em mira molt serios i em diu: mama, necessito una targeta per pagar gratis, igual que la que tens tu i el papa.
Jo: com???? I per què necessites una targeta per pagar gratis?
Ell: doncs per comprar-me jo mateix les meves coses i no estar sempre demanant-te-les a tu.
Ah... val. L'homenet volia ser independent econòmicament però sense pagar un euro.
Jo: i ja saps que només pots tenir una targeta d'aquestes si tens una feina?
Ell: ja m'ho imaginava però he pensat en tot.
Jo: val... doncs explica-m'ho.
Ell: mira... tu que tens molt bona relació amb la teva jefa, li dius que em faci un paper d'aquests que et donen quan cobres, que no sé com es diuen.
Jo: es diuen nòmina.
Ell: això, nòmina. Doncs tu li dius a la teva jefa que em faci a mi una nòmina d'aquestes pero que no fa falta que em pagui res perquè jo porto al banc la nòmina i el señor del banc em farà una targeta.
Jo (descollonant-me): i tu penses què és tant fàcil?
Ell: es clar. Li dones al senyor del banc la nòmina i ell et fa una targeta per pagar gratis igual que la teva.
Jo: i com saps que amb aquesta targeta pots pagar gratis?
Ell: jo, mama... perquè t'he vist quan compres i pagues amb la targeta. Oi que no et demanen diners?
Jo (cada vegada descollonant-me més): no, amb la targeta pago.
Ell: doncs això. Si no dones diners es que amb la targeta pots pagar gratis.
Jo: mira Jaume, jo t'explico com funciona això. Per pagar amb una targeta d'aquestes necessites tenir diners a dintre del banc perquè si et compro una joguina que val 10 euros amb aquesta targeta, he de tenir a dintre del banc 10 euros perquè el senyor del banc li pugui donar aquests diners a la noia de la botiga.
Ell: llavors no serveix per pagar gratis?
Jo: no. La targeta es fa servir quan no portes diners. Pots comprar igual que si tinguessis diners però després, el banc et treu aquests diners i li dona a la botiga.
Ell: doncs quin timo! O sigui, la teva jefa et paga el sou, tu poses els diners en el banc i el banc et dona una targeta que no serveix per res perquè quan pagues amb la targeta el senyor del banc et treu els diners. Llavors mai pots estalviar perquè encara que tinguis la targeta el banc et treu igual es diners, oi?
Jo (morint-me del riure): si fill, tens tota la raó. La mama mai pot estalviar.
Ell: doncs què vols que et digui mama. Sembla que el banc es com una espècie de lladre. Et dona una targeta falsa i, a sobre et treuen els diners.
Jo: fill, tens tota la raó. El banc és un lladre.
