Recordeu quan érem adolescents nosaltres? (Em refereixo a les dones) Allò era un caos! Un dia estaves saltant a la comba amb les teves amigues, tant tranquila i, al dia següent, sense venir a cuento, et venia la regla i la teva ment i el teu cos feien un reset automàtic.
Primer (a no ser que fossis molt tímida) escampaves amb les teves millors amigues el consabido "ya me ha venido", a la cual cosa sempre hi ha una que et pregunta que qué és el que t'ha arribat. ¡El rubio de Los Pecos, no te fastidia! ¡La regla, tía, la regla! (Això és el que li vaig dir a una de les meves amigues quan vaig ser jo la escampadora oficial de la noticia de la setmana (perquè a la següent "la escampadora" n'era una altra. Allò era como el joc de les fitxes de dominó, que quan cau la primera ja no ho pots parar). I per què ho escampes només a les teves millors amigues? Què, què? No, no és perquè aquesta conversa és íntima i quedarà entre vosaltres. De eso nada. Ho fas perquè estàs segura que las muy bocas no trigaran a escampar-ho per tota l'escola perquè això que t'ha passat és una cosa suuuuper important (quan tens 20 anys ja no penses el mateix) 😊.
De cop i volta, tot el teu cos creix (sobretot la part de dalt) i passes de tenir dos mandarines a tenir dos taronges. Passes de recollir-te el cabell de qualsevol manera a anar amb el cabell solt "movido por el viento". I, per suposat, mires per sobre l'ombro a les teves amigues que, como que "no les ha venido", no entenen perquè, d'un dia per l'altre, t'has tornat tonta del cul.
Llavors ve el canvi de la teva ment i resulta que el nen que sempre t'ha resultat un bitxo fastigós perquè et pegava unes puntades de peu que et deixaven marca durant una setmana i que et desfeia la cua a tirons, ara és el noi més guapo de la classe. Què dic de la classe... de tot el cole! I et passeges per davant d'ell amb les teves amigues, como quién pasaba por allí. I ell, davant la teva insistent mirada, aixeca els ulls i et diu la teva primera frase romántica: ¡¡Anda, si te han crecido las tetas!!
A mi no em va passar això però se li va semblar bastant. Sobretot perquè, en qüestió d'uns mesos, a mi no em van créixer com dos taronges, sinó com dos taronges "cada una de ellas". Si, guapes, és el que té la genètica.
I, quina conya amb et temita tu! Fins que no s'acostumen, pels nens (i no tant nens, que els dels cursos superiors també entren en el sac) passes de ser un aneguet, no lleig pero si normalet, a ser "la de las tetas grandes". Coneixen el teu nom? No. Pero saben la talla de sujetador que usas.
Jo ho vaig passar bastant malament perquè "a mi me vino" bastant joveneta i, es clar, vaig passar d'una 85 a una 95 en qüestió de 6 mesos. Al final, la que acabava patint era jo perquè sempre anava amb els braços creuats i doblegada (por aquello de que se notasen menos) i, quan la meva mare (que també havia heretat la genètica de la seva mare) em veia, em fotia unes collejas que em deixava les orelles brunzint. "¿Qué prefieres te miren, las tetas o la joroba?".
Total, que després que s'acostumin, ells i tu, a lo que la naturaleza te ha regalado, comences a fixar-te en lo guapo que és aquell i els ulls tant macos que té l'altre i comences a cantar cançons chorras amb les amigues "a las que también les ha venido". A més no t'agraden els de la teva edat "perquè son uns nens". Tu aspires a més, a algú que estigui, com a mínim un curs per sobre teu. Jo no... jo em vaig anar a fixar en un del meu curs, fins i tot de la meva classe. En fin...
¡Vamos a ver, alma cándida! A quién se le ocurre escribirle una carta de amor a un crio de 14 años? Aquí es quan et dones compte que, la ment d'una noia de 14 anys no és la ment d'un noi de la mateixa edat. ¡Anda que no hubo cachondeo con la carta de los ...! Va anar de boca en boca (y tiro porque me toca) durant setmanes. Només us dic que em vaig posar malalta (de veritat) i no vaig poder anar a escola en varios dies. Ho vaig passar tant malament que encara ara, després de què hagin passat tants anys, me'n recordo. Quin mal tràngol! Ara ho mires com a cosa de nens però en aquell moment, amb 15 anyets, hagués volgut que la terra se'm tragués.
Nosaltres, com dones, iguals que ells, com homes, tenim les hormones revolucionades (de ahí la dichosa carteta) però la dona comença quan li ve la regla (entre els 12 i els 14 anys) i els homes... depen. Normalment entre els 15 i 17 anys. O sigui que, pel que sembla, la dona sempre li portarà a l'home un parell d'anys de diferència en qüestió de maduresa. Perdón chicos, pero parece que esto es así y se ha demostrado sobradamente por los siglos de los siglos. 😘
En fi... que em va venir la regla massa d'hora, em van créixer les tetas una talla més del que seria normal i em vaig enamorar massa d'hora. O sigui, que ho tenia tot de cara per a què em sortís tot de cul. Y, adivináis qué? Doncs que em va sortir tot de cul.
No hay comentarios:
Publicar un comentario